El mite d’Hèrcules és una de les llegendes gregues amb més difusió i importància que ha sobreviscut al llarg dels segles fins a arribar als nostres dies. Hèrcules, des dels seus orígens, va ser sempre sinònim de força i brutalitat fins a l’Edat Mitjana, on sofreix un procés de reinterpretació en el qual l’heroi va esdevenir un exemple indestructible de fe i virtut moral semblant a la imatge de Crist. Però serà durant el regnat de Carles V quan la figura de l’heroi comence a evolucionar dins de l’àmbit polític, com a pare fundador de la casa d’Àustria, fins a ser un element fonamental dins del programa propagandístic posat al servei de la monarquia de Felip IV. La presència d’Hèrcules durant el segle XVII estarà lligat tant a la producció pictòrica com a la política, en què l’heroi serà representat en nombroses obres d’art com un símbol de força, virtut i intel·ligència, per tal de glorificar els valors polítics i religiosos de la monarquia hispànica, enfront de les monarquies veïnes.