Dansa dels Porrots

Categorías
Uncategorized

La dansa dels Porrots com a Patrimoni Cultural Immaterial

La iconografia tradicional dels “porrots” sempre ha estat associada als anomenats “homes de força” actuant com a figurants d’una lluita més o menys convencional, a manera d’espectacle per entretenir el públic durant els dies de festa.
 
En aquest gravat de la revista “la Traca” (València, 1937) podem apreciar els detalls de la caricatura, reproduint una baralla a garrotades protagonitzada a les portes d’una taverna per uns personatges d’aparença grotesca, amb els cabells llargs i abillats amb pellisses d’animals.
 
La vestimenta dels Porrots de Silla ha evolucionat al llarg del temps. En aquesta foto de 1942 podem observar com cobrien les cames amb calces i el tors amb camiseta i toqueta als muscles. Però el detall més cridaner és la barba, un element que pretenia donar-los un aspecte més masculí i agressiu. Del clarinet s’encarregava Emilio Berbell, i del tabalet Vicente Cordellat “Follo”.
 
Les publicacions locals, junt amb campanar del temple i la Carxofa, també han utilitzat la imatge de “la dansa dels Porrots” com un element definidor tradicional de les festes del Crist, fent-lo servir a la coberta i en llocs rellevants, com aquest gravat que va guanyar el concurs de portada del Llibret de Festes de 2012.
 
Josep Antich i Brocal. Cronista Oficial de Silla
La iconografia tradicional dels “porrots” sempre ha estat associada als anomenats “homes de força” actuant com a figurants d’una lluita més o menys convencional, a manera d’espectacle per entretenir el públic durant els dies de festa.
 
En aquest gravat de la revista “la Traca” (València, 1937) podem apreciar els detalls de la caricatura, reproduint una baralla a garrotades protagonitzada a les portes d’una taverna per uns personatges d’aparença grotesca, amb els cabells llargs i abillats amb pellisses d’animals.
 
La vestimenta dels Porrots de Silla ha evolucionat al llarg del temps. En aquesta foto de 1942 podem observar com cobrien les cames amb calces i el tors amb camiseta i toqueta als muscles. Però el detall més cridaner és la barba, un element que pretenia donar-los un aspecte més masculí i agressiu. Del clarinet s’encarregava Emilio Berbell, i del tabalet Vicente Cordellat “Follo”.
 
Les publicacions locals, junt amb campanar del temple i la Carxofa, també han utilitzat la imatge de “la dansa dels Porrots” com un element definidor tradicional de les festes del Crist, fent-lo servir a la coberta i en llocs rellevants, com aquest gravat que va guanyar el concurs de portada del Llibret de Festes de 2012.
 
Josep Antich i Brocal. Cronista Oficial de Silla
La dansa dels porrots és un dels béns importants que cal preservar per a les futures generacions perquè és una tradició viva, heretada dels nostres avantpassats i transmesa als nostres descendents.
Per a nosaltres és important perquè ens emociona i ens fa sentir que pertanyem a una cultura pròpia, un país, una tradició i una forma de vida.
La dansa dels porrots forma part del nostre patrimoni cultural, el qual, malgrat la seua fragilitat, és un factor imprescindible per mantindre la diversitat cultural enfront de la creixent globalització.
 
El patrimoni cultural immaterial és:
Tradicional però alhora contemporani. Una pràctica viva en el sentit que no solament inclou tradicions heretades, sinó també és viscut de manera pròpia per una societat actual, en continua evolució.
Integrador, perquè es transmet de generació en generació. Evoluciona en resposta al seu entorn i contribueix a infondre’ns un sentiment d’identitat i continuïtat. Crea una cohesió social, ajuda a tots i cadascun de nosaltres a sentir-nos membres d’una comunitat. Expressa significats i valors compartits.
Representatiu, perquè és social. Forma part de la mateixa societat, perquè només pot ser considerat com a patrimoni si és reconegut com a tal per la mateixa comunïtat que el manté i transmet.
 
Marcos Marí Tècnic de Gestió Documental i Arxiu de Silla
Una de les danses més antigues d’Europa. Sens dubte és un document viu d’un ball guerrer, relacionat amb el mite d’Hèrcules i les danses de salvatges ballades a les festes de la noblesa en l’Edat Mitjana i Renaixement, i amb el ball de la Moixeranga, en formar part del conjunt de danses que precedia a l’aixecament de les torres humanes, conegudes al segle XVIII i XIX a Tarragona, com ball dels valencians, i que a Silla tenim documentada en els dos segles. També el ball de Torrent la va incorporar al seu repertori de balls, des del final del segle XVIII. La dansa dels Alcides, coneguda popularment com dansa dels Porrots, és avui en dia una dansa singular i única a tot el món.
 
Juan Carlos Zaragozá Zaragozá, Investigador
La dansa dels porrots és un dels béns importants que cal preservar per a les futures generacions perquè és una tradició viva, heretada dels nostres avantpassats i transmesa als nostres descendents.
Per a nosaltres és important perquè ens emociona i ens fa sentir que pertanyem a una cultura pròpia, un país, una tradició i una forma de vida.
La dansa dels porrots forma part del nostre patrimoni cultural, el qual, malgrat la seua fragilitat, és un factor imprescindible per mantindre la diversitat cultural enfront de la creixent globalització.
 
El patrimoni cultural immaterial és:
Tradicional però alhora contemporani. Una pràctica viva en el sentit que no solament inclou tradicions heretades, sinó també és viscut de manera pròpia per una societat actual, en continua evolució.
Integrador, perquè es transmet de generació en generació. Evoluciona en resposta al seu entorn i contribueix a infondre’ns un sentiment d’identitat i continuïtat. Crea una cohesió social, ajuda a tots i cadascun de nosaltres a sentir-nos membres d’una comunitat. Expressa significats i valors compartits.
Representatiu, perquè és social. Forma part de la mateixa societat, perquè només pot ser considerat com a patrimoni si és reconegut com a tal per la mateixa comunïtat que el manté i transmet.
 
Marcos Marí Tècnic de Gestió Documental i Arxiu de Silla
Categorías
Uncategorized

Les dones en la dansa dels Porrots

Les dones en la danssa dels Porrots de Silla

Va ser l’any 1991 quan les xiques passaren a formar part dels “Porrots” de Silla, el primer grup de “guerreres”, les xiques volien fer-se un lloc el dia 6 d’agost, volien ballar al carrer en la festa del Santíssim Crist de Silla. I, a dia de hui, són elles una part imprescindible d’aquesta dansa. Sònia Guillem és l’única, de totes les que començaren fa dues dècades, que encara es prepara i la representa pels carrers del poble. Amb alegria i certa nostàlgia, Sònia recorda com varen començar, com han anant canviant les xiques, com els vestits passaven d’unes mans a unes altres (de les que ho deixaven a les que emprenien l’aventura), donant així una mena de benvinguda iniciàtica a les noves incorporacions.

La colla de dones es va formar l’any 1949, quan Carmencita Gastaldo Hernándiz, responsable de la Secció Femenina, inscriu els Porrots com a representants de Silla en l’Agrupación Nacional de Coros y Danzas i trenca, per primera vegada, el costum que reservava tot el protagonisme al sexe masculí. Però les xiques ballaven igual que els homes i marcaven el ritme amb total marcialitat i interpretaven els mateixos gestos agressius i còmics.  Cal destacar la clamorosa actuació al Teatre Principal de València i, sobretot, el primer premi aconseguit a Madrit el 1958 pel grup de xiques format per Amparín Banyuls, M. Ángeles Aguado, Carmen Alberola, Carmen Baldoví, Juanita Pericàs, Maria Mallorc Paquita Díaz i Maruja Delhom. Josep Antich i Brocal. Cronista oficial de Silla.

 
Tot mou i conclou el dia 6 d’agostEl dia 6 d’agost és, entre altres coses, el dia de les colles que representen aquest ball. Amb ell es mantenen vives les arrels del poble. És l’únic lloc del món on es balla. Tot comença de matí, al voltant de les onze i no finalitza fins a la nit, amb la processó. “Sempre n’hi ha un grupet que aguanta fins a la processó, a eixes hores hem ballat la dansa tantes voltes…” comenta Sònia. Entre somriures conta com, un dels primers anys en què les xiques formaven grup, arribaren a fer la dansa 43 voltes el mateix dia. La tradició conta que als anys 40 eren les dones les encarregades de ballar la Dansa dels Porrots. Eren elles les que, amb una falda que els arribava fins als peus i una camisola de manega curta davall del vestit típic, feien les representacions als carrers de Silla…] […Ara i cada any, el dia del Santíssim Crist els grups masculins i femenins s’agrupen tots en una gran colla i fan junts el ball. Tots fan els mateixos passos, la mateixa marxa. Tots porten el mateix vestit, amb el porrot (romà) a la mà i la corona (grega) al cap. Aquesta dansa típica ha recorregut nombrosos punts de tota la geografia valenciana arribaren fins i tot a fer presència a les Olimpíades de Barcelona, el 1992. Va ser aquesta una de les primeres experiències fortes del primer grup femení.Les xiques suporten la flamaEnguany, la Dansa dels Porrots no ha perdut força. Continuen sent molts xics i xiques els que volen formar part d’aquesta tradició…] […Mònica Morera i Janette Marco són dos de les xiques noves d’enguany. Tenen només 17 anys, però moltes ganes de ballar el pròxim dia 6. Ja han començat els assajos i s’han estrenat en altres pobles, tot i això “el més emocionant és representar la dansa ací, a Silla, el dia del Crist”, assenyalen. En les generacions més joves es pot veure i sentir el sentiment de tot un poble davant d’una cosa tan tradicional com és aquesta dansa. Les xiques més joves comencen a ballar perquè és en les famílies on s’aprèn la dansà. “És una cosa que volia fer des de xicoteta. Abelard sempre em digué que començaria quan tinguera l’edat adequada”, conta Mònica Tot i que el “dia gran” per a la Dansa dels Porrots és, des de sempre, el 6 d’agost, també és balla en dies com el 9 d’Octubre o el 20 de gener, a les festes de Sant Sebastià…] […El manteniment de xiques veteranes, com el de Sònia, fa veure els esforços amb els quals un dia tot començà. La presència de xiques joves, que la de Mònica i Janette, fa pensar que aquesta dansa té encara molts anys per davant i molts balls amb que donar vida als carrers de Silla. Cristina Muñoz. Extracte de l’article: Les dones també són protagonistes en la “Dansa del Porrots” de Silla”  EL PUNT CULTURA SILLA – 31 juliol 2013