Dansa dels Porrots

logo dansa porrots color
Menú

Etiqueta: Historia

Categorías
Uncategorized

Les dones en la dansa dels Porrots

Les dones en la danssa dels Porrots de Silla

Va ser l’any 1991 quan les xiques passaren a formar part dels “Porrots” de Silla, el primer grup de “guerreres”, les xiques volien fer-se un lloc el dia 6 d’agost, volien ballar al carrer en la festa del Santíssim Crist de Silla. I, a dia de hui, són elles una part imprescindible d’aquesta dansa. Sònia Guillem és l’única, de totes les que començaren fa dues dècades, que encara es prepara i la representa pels carrers del poble. Amb alegria i certa nostàlgia, Sònia recorda com varen començar, com han anant canviant les xiques, com els vestits passaven d’unes mans a unes altres (de les que ho deixaven a les que emprenien l’aventura), donant així una mena de benvinguda iniciàtica a les noves incorporacions.

La colla de dones es va formar l’any 1949, quan Carmencita Gastaldo Hernándiz, responsable de la Secció Femenina, inscriu els Porrots com a representants de Silla en l’Agrupación Nacional de Coros y Danzas i trenca, per primera vegada, el costum que reservava tot el protagonisme al sexe masculí. Però les xiques ballaven igual que els homes i marcaven el ritme amb total marcialitat i interpretaven els mateixos gestos agressius i còmics.  Cal destacar la clamorosa actuació al Teatre Principal de València i, sobretot, el primer premi aconseguit a Madrit el 1958 pel grup de xiques format per Amparín Banyuls, M. Ángeles Aguado, Carmen Alberola, Carmen Baldoví, Juanita Pericàs, Maria Mallorc Paquita Díaz i Maruja Delhom. Josep Antich i Brocal. Cronista oficial de Silla.

 
Tot mou i conclou el dia 6 d’agostEl dia 6 d’agost és, entre altres coses, el dia de les colles que representen aquest ball. Amb ell es mantenen vives les arrels del poble. És l’únic lloc del món on es balla. Tot comença de matí, al voltant de les onze i no finalitza fins a la nit, amb la processó. “Sempre n’hi ha un grupet que aguanta fins a la processó, a eixes hores hem ballat la dansa tantes voltes…” comenta Sònia. Entre somriures conta com, un dels primers anys en què les xiques formaven grup, arribaren a fer la dansa 43 voltes el mateix dia. La tradició conta que als anys 40 eren les dones les encarregades de ballar la Dansa dels Porrots. Eren elles les que, amb una falda que els arribava fins als peus i una camisola de manega curta davall del vestit típic, feien les representacions als carrers de Silla…] […Ara i cada any, el dia del Santíssim Crist els grups masculins i femenins s’agrupen tots en una gran colla i fan junts el ball. Tots fan els mateixos passos, la mateixa marxa. Tots porten el mateix vestit, amb el porrot (romà) a la mà i la corona (grega) al cap. Aquesta dansa típica ha recorregut nombrosos punts de tota la geografia valenciana arribaren fins i tot a fer presència a les Olimpíades de Barcelona, el 1992. Va ser aquesta una de les primeres experiències fortes del primer grup femení.Les xiques suporten la flamaEnguany, la Dansa dels Porrots no ha perdut força. Continuen sent molts xics i xiques els que volen formar part d’aquesta tradició…] […Mònica Morera i Janette Marco són dos de les xiques noves d’enguany. Tenen només 17 anys, però moltes ganes de ballar el pròxim dia 6. Ja han començat els assajos i s’han estrenat en altres pobles, tot i això “el més emocionant és representar la dansa ací, a Silla, el dia del Crist”, assenyalen. En les generacions més joves es pot veure i sentir el sentiment de tot un poble davant d’una cosa tan tradicional com és aquesta dansa. Les xiques més joves comencen a ballar perquè és en les famílies on s’aprèn la dansà. “És una cosa que volia fer des de xicoteta. Abelard sempre em digué que començaria quan tinguera l’edat adequada”, conta Mònica Tot i que el “dia gran” per a la Dansa dels Porrots és, des de sempre, el 6 d’agost, també és balla en dies com el 9 d’Octubre o el 20 de gener, a les festes de Sant Sebastià…] […El manteniment de xiques veteranes, com el de Sònia, fa veure els esforços amb els quals un dia tot començà. La presència de xiques joves, que la de Mònica i Janette, fa pensar que aquesta dansa té encara molts anys per davant i molts balls amb que donar vida als carrers de Silla. Cristina Muñoz. Extracte de l’article: Les dones també són protagonistes en la “Dansa del Porrots” de Silla”  EL PUNT CULTURA SILLA – 31 juliol 2013    
 

Categorías
Uncategorized

La dansa com a Expressió inclusiva social i cultural

La dansa és una manera més d’expressar-se, de la mateixa manera que es parla, s’escriu. És una de les activitats més antigues del món.»L’art de la dansa consisteix a moure el cos guardant una relació conscient amb l’espai i impregnant de significació l’acte o acció que els moviments deslliguen el gest efímer del ballarí i la seua interpretació sempre intangible, fan que aquesta sigua un esdeveniment únic i irrepetible. Els components d’un ball desapareixen amb la seua pròpia successió i desenvolupament tan sols roman en la memòria del poble. La dansa s’ha convertit en un element important dins de la història de la humanitat. En les pintures rupestres s’han trobat imatges de dansaires, i pel que sembla, aquestes tenien relació amb rituals de caça.
 
La dansa és una via d’expressió freqüent en les pràctiques de l’antiguitat clàssica: representa un paper destacat en la creació d’identitats de grup, ofereix un espai comú de participació ciutadana, simbolitza ocasions especials en el calendari i estableix un mitjà de connexió entre els éssers humans i la divinitat.
Des de l’inici de la república romana, la in fluència hel·lenística va ser preponderant a Roma en tot el que fa referència a les seues danses. Els orígens religiosos de les seues danses havien quedat totalment oblidats. No es tractava ja més que d’un art plaent. Sota l’imperi, la dansa va recobrar l’interès general, la practicaven fins i tot les persones de més alta condició social. 
 
Les danses guerreres constitueixen, potser, el gènere més estès en el món antic. Aquestes representacions coreogràfiques de l’art militar tenen una infinitat de variants en funció de les seues diferents motivacions. Les danses militars reprodueixen moviments d’atac i altres figures (danses guerreres) i altres que es basen en el maneig i xoc de les armes (danses armades)
És important assenyalar el valor de les danses militars des del punt de vista formatiu, ja que constitueixen un mecanisme únic de preparació física i mental. Però, a més, aquestes danses es vinculen a la celebració de ritus de transició, a rituals de fertilitat i a commemoració d’esdeveniments destacats, com ara, el triomf o el funeral d’un personatge distingit.
 
El caràcter del poble romà va afavorir l’establiment de pràctiques coreogràfiques, rituals o no, inspirades en l’art de la guerra. Des dels temps de Ròmul es recorden actuacions de joves que, experts en el maneig de les armes, exhibien les seues habilitats amb diferents finalitats commemoratives.
 
La pírrica podria ser definida com la representació coreogràfica d’un combat on els ballarins, equipats normalment amb llança i un escut, imiten tot tipus de moviments de defensa i atac. Aquesta dansa es documenta en moltes regions de Grècia i Àsia, poden ser practicades per homes i dones en tot tipus d’ambients i, amb el temps, passa a convertir-se en un espectacle de pantomima.
 
A Roma, la pírrica només es coneix a partir del segle IdC, moment en què la dansa armada d’influència grega perd les seues connotacions rituals i es representa en la seua forma més espectacular, com a resultat d’una contaminació entre estils i d’influència de la pantomima.
 
Suetoni afirma que la pírrica va ser ja representada públicament a instàncies de Juli Cèsar, quan va manar que la practicaren uns joves de bona família procedents d’Àsia i Bitínia.
Categorías
Uncategorized

La dansa com a aprenentatge d’ identitat i tradició

En el cas de Roma, la dansa no té una presència destacada en els processos formatius dels joves, de tota manera no és un obstacle perquè la dansa sigua una pràctica habitual a la vida d’un romà. En general, l’exhibició pública del ball està en mans d’uns pocs artistes professionals, però també forma part d’alguns rituals amb característiques espectaculars i celebracions privades. Per a aquestes ocasions, molts ciutadans es preocupaven per adquirir nocions de dansa a títol individual, amb fins rituals o estètics.
 
Només hi ha una al·lusió a les escoles de dansa, en un discurs atribuït a Escipió Emilià Africà en què critica el fet que els fills de ciutadans lliures aprenguen a ballar al costat de cinaedi i altres experts dansaires. En el passatge primer s’al·ludeix a una escola de histrions (ludum histrionum) com si es tractara d’una acadèmia de tall generalitzada on poder aprendre qualsevol especialitat artística. Però, després, Escipió especifica el tipus d’activitat practicada i introdueix, en dues ocasions, el sintagma ludum saltatorium, és a dir «escola de dansa» Escipió Emilià Africà és testimoni que els fills dels nobles, i també les filles verges, incloïen l’exercici del ball entre els seus estudis.
 
Els joves nobles també inclouen la dansa guerrera entre els seus principals ensinistraments, Atés el seu vincle amb les tradicions romanes. Aquestes danses són tingudes per activitats dignes i es fomenten entre els fills dels nobles i patricis, que assisteixen a entrenaments programats per adquirir destresa, agilitat física, memòria coreogràfica i orientació espacial.
 
 
Tampoc, entre les dones romanes, l’ensenyament de la dansa i la pràctica del ball era un fet excepcional. Aprendre a ballar era normal en temps de la república romana i entre les dones era una mostra de bona educació sempre que es preacticara en la justa mesura. (Dum manera nome curiosa usque ad artis perfectionem)
 
En aquest sentit, la formació en dansa i altres matèries afins constitueixen un tret distintiu de l’educació femenina enfront de la dels homes, una diferència que s’accentua amb el pas del temps i els canvis que afecten la seua emancipació, en època imperial cada vegada són més les dones que es consideren bones ballarines, fins i tot s’enorgulleixen. 
 
Incus, en els seus propis epitafis, presumiran de les seues habilitats i es presenten a si mateixes com doctae eroditae, en l’art de la dansa. Tal és el cas de la jove Licinia que presumeix de la seua qualitat en la dansa per la seua formació (erodita paenae Musarum). (Culta i instruïda per obra de les muses), adornant amb la meua dansa les festes dels nobles i, vaig aparèixer com la primera per al públic. Ara sols vegeu aquest túmul, on les terribles Parques van dipositar les cendres del meu cos.
En 1984 es va crear l’escola dels Porrots de Silla, dirigida per Abelard Hernández. L’escola es va crear amb la finalitat de consolidar i divulgar la dansa i fer més grups, ja que amb sol un grup el poble es queixava perquè no arribava a ballar per tots els llocs del poble i no podien veure la dansa.
 
Amb el compromís de l’Ajuntament de donar suport a l’escola, es varen inscriure xiquets per fer cinc o sis grups amb vestimenta nova per a tots ells.
 
En 2018 l’Ajuntament de Silla ha pres de nou el compromís de patrocinar, oficialment, l’escola municipal dels Porrots de Silla i ja compta amb 10 xiquetes.