La iconografia tradicional dels “porrots” sempre ha estat associada als anomenats “homes de força” actuant com a figurants d’una lluita més o menys convencional, a manera d’espectacle per entretenir el públic durant els dies de festa.
En aquest gravat de la revista “la Traca” (València, 1937) podem apreciar els detalls de la caricatura, reproduint una baralla a garrotades protagonitzada a les portes d’una taverna per uns personatges d’aparença grotesca, amb els cabells llargs i abillats amb pellisses d’animals.
La vestimenta dels Porrots de Silla ha evolucionat al llarg del temps. En aquesta foto de 1942 podem observar com cobrien les cames amb calces i el tors amb camiseta i toqueta als muscles. Però el detall més cridaner és la barba, un element que pretenia donar-los un aspecte més masculí i agressiu. Del clarinet s’encarregava Emilio Berbell, i del tabalet Vicente Cordellat “Follo”.
Les publicacions locals, junt amb campanar del temple i la Carxofa, també han utilitzat la imatge de “la dansa dels Porrots” com un element definidor tradicional de les festes del Crist, fent-lo servir a la coberta i en llocs rellevants, com aquest gravat que va guanyar el concurs de portada del Llibret de Festes de 2012.
Josep Antich i Brocal. Cronista Oficial de Silla
La iconografia tradicional dels “porrots” sempre ha estat associada als anomenats “homes de força” actuant com a figurants d’una lluita més o menys convencional, a manera d’espectacle per entretenir el públic durant els dies de festa.
En aquest gravat de la revista “la Traca” (València, 1937) podem apreciar els detalls de la caricatura, reproduint una baralla a garrotades protagonitzada a les portes d’una taverna per uns personatges d’aparença grotesca, amb els cabells llargs i abillats amb pellisses d’animals.
La vestimenta dels Porrots de Silla ha evolucionat al llarg del temps. En aquesta foto de 1942 podem observar com cobrien les cames amb calces i el tors amb camiseta i toqueta als muscles. Però el detall més cridaner és la barba, un element que pretenia donar-los un aspecte més masculí i agressiu. Del clarinet s’encarregava Emilio Berbell, i del tabalet Vicente Cordellat “Follo”.
Les publicacions locals, junt amb campanar del temple i la Carxofa, també han utilitzat la imatge de “la dansa dels Porrots” com un element definidor tradicional de les festes del Crist, fent-lo servir a la coberta i en llocs rellevants, com aquest gravat que va guanyar el concurs de portada del Llibret de Festes de 2012.
Josep Antich i Brocal. Cronista Oficial de Silla
La dansa dels porrots és un dels béns importants que cal preservar per a les futures generacions perquè és una tradició viva, heretada dels nostres avantpassats i transmesa als nostres descendents.
Per a nosaltres és important perquè ens emociona i ens fa sentir que pertanyem a una cultura pròpia, un país, una tradició i una forma de vida.
La dansa dels porrots forma part del nostre patrimoni cultural, el qual, malgrat la seua fragilitat, és un factor imprescindible per mantindre la diversitat cultural enfront de la creixent globalització.
El patrimoni cultural immaterial és:
Tradicional però alhora contemporani. Una pràctica viva en el sentit que no solament inclou tradicions heretades, sinó també és viscut de manera pròpia per una societat actual, en continua evolució.
Integrador, perquè es transmet de generació en generació. Evoluciona en resposta al seu entorn i contribueix a infondre’ns un sentiment d’identitat i continuïtat. Crea una cohesió social, ajuda a tots i cadascun de nosaltres a sentir-nos membres d’una comunitat. Expressa significats i valors compartits.
Representatiu, perquè és social. Forma part de la mateixa societat, perquè només pot ser considerat com a patrimoni si és reconegut com a tal per la mateixa comunïtat que el manté i transmet.
Marcos Marí Tècnic de Gestió Documental i Arxiu de Silla
Una de les danses més antigues d’Europa. Sens dubte és un document viu d’un ball guerrer, relacionat amb el mite d’Hèrcules i les danses de salvatges ballades a les festes de la noblesa en l’Edat Mitjana i Renaixement, i amb el ball de la Moixeranga, en formar part del conjunt de danses que precedia a l’aixecament de les torres humanes, conegudes al segle XVIII i XIX a Tarragona, com ball dels valencians, i que a Silla tenim documentada en els dos segles. També el ball de Torrent la va incorporar al seu repertori de balls, des del final del segle XVIII. La dansa dels Alcides, coneguda popularment com dansa dels Porrots, és avui en dia una dansa singular i única a tot el món.
Juan Carlos Zaragozá Zaragozá, Investigador
La dansa dels porrots és un dels béns importants que cal preservar per a les futures generacions perquè és una tradició viva, heretada dels nostres avantpassats i transmesa als nostres descendents.
Per a nosaltres és important perquè ens emociona i ens fa sentir que pertanyem a una cultura pròpia, un país, una tradició i una forma de vida.
La dansa dels porrots forma part del nostre patrimoni cultural, el qual, malgrat la seua fragilitat, és un factor imprescindible per mantindre la diversitat cultural enfront de la creixent globalització.
El patrimoni cultural immaterial és:
Tradicional però alhora contemporani. Una pràctica viva en el sentit que no solament inclou tradicions heretades, sinó també és viscut de manera pròpia per una societat actual, en continua evolució.
Integrador, perquè es transmet de generació en generació. Evoluciona en resposta al seu entorn i contribueix a infondre’ns un sentiment d’identitat i continuïtat. Crea una cohesió social, ajuda a tots i cadascun de nosaltres a sentir-nos membres d’una comunitat. Expressa significats i valors compartits.
Representatiu, perquè és social. Forma part de la mateixa societat, perquè només pot ser considerat com a patrimoni si és reconegut com a tal per la mateixa comunïtat que el manté i transmet.
Marcos Marí Tècnic de Gestió Documental i Arxiu de Silla
